SEO local en català i castellà: com plantejar-ho

És un dubte que apareix en gairebé tots els projectes que portem aquí: el web en català, en castellà, o en tots dos? I al darrere hi ha una pregunta més pràctica: si fem les dues versions, dupliquem el cost?

La resposta curta és que depèn del negoci, i que fer-ho malament costa més que no fer-ho.

Com es busca de debò

El primer és deixar de suposar. Hi ha un patró que es repeteix i sorprèn molta gent: es parla en català i es busca en castellà, sobretot en termes tècnics i comercials.

Algú que parla català tot el dia escriu «fontanero urgente Lleida» a Google. No sempre, però més del que un esperaria. Les cerques de serveis professionals tendeixen al castellà; les de comerç, hostaleria i tot el que té a veure amb la vida del barri, més al català.

Això no es decideix per intuïció ni per preferència personal. Es mira a les dades: el Planificador de Paraules Clau de Google és gratuït i et diu quanta gent busca cada variant.

Les tres opcions, amb les seves conseqüències

Només castellà. Cobreix la majoria de cerques comercials i és el més barat. El cost no és de posicionament sinó de percepció: hi ha clients a qui una empresa d’aquí que només s’adreça en castellà els resulta aliena.

Només català. Reforça l’arrelament i encaixa en sectors molt locals. Però deixa fora cerques amb volum, i complica si algun dia vols vendre a fora.

Totes dues, ben fetes. És l’ideal i també el més car. I aquí hi ha el matís important: ben fetes.

L’error que fa mal

Traduir el web paraula per paraula i publicar les dues versions sense més no és fer-ho bé. Sol portar tres problemes.

Etiquetes mal posades. Si no es declara amb hreflang quina versió correspon a quin idioma, Google pot tractar-les com a contingut duplicat i quedar-se només amb una, normalment la que menys t’interessa.

Traducció automàtica sense revisar. Es nota, i en català es nota molt perquè les traduccions automàtiques fallen just en les expressions que sonen naturals. Un web amb català estrany transmet el contrari del que buscaves.

El doble de pàgines per mantenir. Cada canvi s’ha de fer dues vegades. Amb el temps una versió es queda enrere, i aquesta és la que Google acaba ensenyant.

Com ho plantegem nosaltres

En la majoria de projectes locals, el repartiment que millor funciona és aquest.

El web principal en castellà, que és on hi ha el volum de cerca comercial.

Els punts de contacte en català: l’atenció, els correus, les xarxes, la fitxa de Google si el negoci és molt de barri. Aquí és on l’idioma construeix proximitat, i no costa manteniment addicional.

I contingut en català només on tingui sentit, no per sistema. Un article sobre una normativa autonòmica, sobre una cosa que passa a la ciutat, sobre un tema que només es busca aquí. Aquestes peces rendeixen bé i no obliguen a duplicar el web sencer.

Quan el negoci sí que necessita les dues versions completes —perquè ven a institucions, perquè el seu client és catalanoparlant gairebé en exclusiva, o perquè competeix amb qui ja ho té—, llavors es fa bé: dues versions reals, amb hreflang correcte i totes dues mantingudes.

La decisió no és d’idioma

És de mercat. A qui li vens, com et busca i què esperen de tu en arribar.

I es pren amb dades al davant, no amb la sensació de cadascú. En quinze minuts de Planificador es veu clar, i evita mesos de feina mal dirigida.

Què fer amb la fitxa de Google

Aquí la resposta és més clara que al web: l’idioma de la fitxa ha de ser el que fa servir el teu client en parlar amb tu, no el del teu web.

Google tradueix automàticament la descripció per a qui busca en un altre idioma, així que no perds res per escriure-la en català si aquest és el tracte habitual. I les ressenyes arribaran en l’idioma en què parli cada client, barrejades, sense que això perjudiqui.

El que sí que convé és respondre-les en l’idioma en què estan escrites. És un detall petit i es nota.

Un cas que es repeteix

Ens ha passat diverses vegades amb negocis d’aquí: arriben amb el web només en català, convençuts que era el correcte per proximitat, i en mirar les dades descobreixen que el 70 % de les cerques del seu servei a la província es fan en castellà.

No és que estiguessin equivocats en la intenció. És que la intenció i la dada anaven per camins diferents, i ningú havia mirat la dada.

La solució en aquests casos no sol ser refer el web: és afegir contingut en castellà per a les cerques comercials i mantenir el català on construeix relació. Costa bastant menys i funciona millor que qualsevol dels dos extrems.

Si vols saber com et busca el teu client aquí, ho mirem amb les teves dades i et diem quina versió compensa en el teu cas.