Com fer servir la IA en el màrqueting d’un negoci local

Gairebé totes les converses sobre intel·ligència artificial en màrqueting comencen per l’eina i acaben en decepció. Algú prova alguna cosa, funciona a la demostració, i un mes després ningú no la fa servir.

El problema no és l’eina: és l’ordre. Aquestes són les coses que sí que funcionen avui en un negoci petit, i les que no.

On aporta de debò

Fer el primer esborrany. No el text final: l’esborrany. Començar d’una pàgina en blanc és el que més frena, i corregir és molt més ràpid que crear.

Convertir un contingut en altres formats. Un article que ja existeix passat a guió de vídeo, a publicacions per a xarxes o a correu. El contingut ja està pensat; canvia l’envàs.

Classificar i resumir. Llegir dues-centes ressenyes i agrupar-les per temes. Separar els correus que demanen pressupost dels que pregunten un horari. Resumir una reunió llarga.

Analitzar abans de decidir. Estudiar la competència d’un sector sencer, que abans era una setmana de feina i ara són unes hores.

Respondre el que és repetitiu fora d’horari. Un assistent ben acotat que contesta les cinc preguntes de sempre i passa la resta a una persona.

On no aporta, encara que ho sembli

No sap què li importa al teu client. Pot escriure cent titulars correctes i cap que l’encerti, perquè no ha atès mai qui entra per la teva porta.

No té les teves dades. «Els negocis que treballen el SEO local milloren la seva visibilitat» no val res. El que val és el que només tu pots explicar, i això no és a cap model.

No decideix. Pot ordenar opcions; triar entre apujar preus o aguantar el marge et toca a tu.

No se’n fa responsable. Si publica una dada inventada, en respons tu.

L’ordre que funciona

Primer, el problema. Què t’està costant temps o diners ara mateix. No «què puc fer amb IA».

Segon, la mesura. Quant de temps porta avui aquella tasca. Sense aquest número no es pot saber després si ha servit.

Tercer, l’eina. I de vegades resulta que la resposta no era la intel·ligència artificial, sinó treure un pas del procés.

Començar per l’eina és com comprar una clau anglesa i posar-se a buscar femelles.

El que Google penalitza i el que no

Convé tenir-ho clar perquè circula molt de soroll.

Google no penalitza fer servir intel·ligència artificial per escriure. Ho ha dit de manera explícita. El que penalitza és el contingut produït en massa sense aportar res, i la seva política contra l’abús de contingut a escala apunta exactament a això.

La detecció no va per si ho va escriure una màquina: va pel patró. Molt de volum, publicat de cop, genèric, sense experiència al darrere. Dos articles bons al mes rendeixen més que cinquanta de buits, i a més no et jugues el domini.

Com es nota un text sense revisar

Quatre senyals que un lector detecta sense saber que les detecta.

Tots els paràgrafs tenen la mateixa llargada. No hi ha ni un exemple concret. Ningú no es mulla amb una opinió. I sempre tanca igual, amb un resum entusiasta.

Corregir aquestes quatre coses converteix un esborrany acceptable en una cosa publicable. És mitja hora per text, i és exactament la mitja hora que separa un blog que aporta d’un que omple.

L’avís de les dades

El que escrius en una d’aquestes eines surt del teu ordinador i arriba a un servidor que no és teu.

No hi enganxis dades personals de clients, ni números de compte, ni documentació laboral. Per treballar amb dades reals hi ha versions de pagament amb condicions diferents, i val la pena llegir-les abans.

Què esperar el primer any

Si es fa bé, no et canviarà el negoci. Et retornarà unes hores a la setmana i et traurà de sobre tasques que ningú no volia fer.

Això ja és molt: aquestes hores es dediquen a parlar amb clients, que és on de debò es guanya. El que no passarà és que un model s’ocupi del teu màrqueting mentre tu mires.

Com se li demana una cosa perquè no surti genèrica

La queixa més repetida és que «ho escriu tot igual», i gairebé sempre és culpa de com es demana.

Un model no sap res del teu negoci tret del que li expliquis en aquell moment. Si li demanes «un text per al meu web de lampisteria», et torna el text mitjà de tots els webs de lampisteria que ha vist.

Quatre coses canvien el resultat del tot: dir-li qui ets i a qui parles, amb detall; enganxar-li un exemple d’alguna cosa teva que t’agradi perquè en copiï el to; dir-li el que no vols, perquè aquests models tenen tics reconeixibles; i demanar-li una cosa cada vegada en lloc del web sencer de cop.

I guardar els encàrrecs que funcionen. Amb el temps acabes amb quatre o cinc plantilles amb el teu context ja posat, i passar d’escriure dues-centes paraules d’instruccions a canviar dues línies és la diferència entre fer servir aquestes eines de debò i fer-les servir quan te’n recordes.

El que no es delega mai

Tres coses, i són les que fan que un contingut valgui alguna cosa.

L’opinió. Si el text no diu res que algú pogués discutir, no diu res.

Les dades pròpies. Xifres dels teus projectes, objeccions que et posen els teus clients, el que has vist fallar. Això no és al model.

L’últim pas. Treure el que sobra, posar el que falta i comprovar que sona a tu. Sempre el fa una persona.

Nosaltres la fem servir on suma i no on no suma, i ho expliquem sencer a la pàgina d’intel·ligència artificial.

Si vols aplicar això al teu negoci, així treballem la intel·ligència artificial per a empreses.