Email màrqueting per a negocis petits: per on començar

El correu és l’únic canal que és teu. Instagram pot canviar l’algoritme demà i Google et pot moure de lloc, però una llista de clients que han demanat saber de tu no depèn de ningú. I enviar costa gairebé res.

Per això sorprèn que els negocis petits el facin servir tan poc. Gairebé sempre pel mateix motiu: sembla complicat, no saben què enviar i tenen por de molestar. Les tres coses tenen solució.

Comença per la llista, no per l’eina

El primer no és triar plataforma. És tenir a qui escriure.

Els clients que ja tens. Si guardes els seus correus per factures, reserves o comandes, ja tens una llista. Però no els pots començar a enviar publicitat així com així: cal que hagin acceptat rebre-la. El més net és escriure’ls un cop explicant què els enviaràs i demanar-los que s’hi apuntin.

Un formulari al web. Curt: nom i correu. I amb un motiu per apuntar-s’hi que no sigui «rep les nostres novetats», que no convenç ningú. Una guia útil, un avís de cites lliures, les ofertes abans que ningú.

Al taulell. En un negoci amb local és on més s’apunta la gent, si algú ho ofereix. Un codi QR al costat de la caixa funciona.

El que no s’ha de fer mai és comprar llistes. Aquelles adreces no obren, marquen com a correu brossa i t’espatllen la reputació d’enviament per a tots els correus que enviïs després.

Quina plataforma triar

Per a un negoci petit, gairebé qualsevol serveix. Les diferències importen poc al principi.

Fixa’t en tres coses: que tingui un pla gratuït o barat per a pocs centenars de contactes, que gestioni sola les baixes i el doble consentiment, i que et deixi programar un correu automàtic de benvinguda. Mailchimp, Brevo o Acumbamail, entre d’altres, compleixen.

El que sí que convé configurar des del principi és l’autenticació del domini: que els correus surtin signats com a teus. Sense això, una part acaba a la carpeta de correu brossa encara que la gent s’hi hagi apuntat. La plataforma et dona les dades i s’afegeixen al DNS del teu domini.

Què enviar

Aquí és on s’encalla gairebé tothom, i la resposta és més senzilla del que sembla: allò que serveix al teu client, no allò que t’interessa explicar a tu.

El que et pregunten. Si al taulell et pregunten el mateix cada setmana, aquesta és la resposta que va al correu.

El que ve. Temporada, canvis d’horari, cites lliures, productes que arriben. Informació pràctica que s’agraeix.

Les ofertes, sense abusar-ne. Funcionen, però si cada correu és una oferta, la gent aprèn a esperar el descompte. Una de cada tres o quatre ja està bé.

El que feu. Una feina acabada, un cas, alguna cosa del dia a dia. És el que diferencia un negoci d’un altre.

Un sol tema per correu, un assumpte que digui de què va i un únic botó. Els correus amb cinc notícies i sis enllaços no els llegeix ningú fins al final.

Cada quant

Amb un cop al mes n’hi ha prou per sostenir un negoci petit sense cremar la llista. L’important no és la freqüència, sinó la constància: és pitjor enviar-ne quatre seguits i desaparèixer sis mesos que un al mes durant un any.

Si tens temporades fortes, pots pujar el ritme aquelles setmanes i tornar al normal després. La gent entén que en campanya escriguis més.

El que convé automatitzar primer

Dos correus automàtics rendeixen més que molts butlletins.

La benvinguda. S’envia sola quan algú s’apunta. És el correu que més s’obre de tots, perquè arriba quan la persona acaba de mostrar interès. Aprofita’l per explicar qui ets, què rebrà i complir el que vas prometre quan es va apuntar.

El seguiment després de comprar. Uns dies després d’una comanda o d’un servei: preguntar com ha anat, donar un consell d’ús, demanar una ressenya. És dels correus que aconsegueixen més ressenyes.

Si vens en línia, el tercer és l’avís de cistella abandonada. Recupera una part de les compres que es queden a mitges.

Els números que cal mirar

Les obertures i els clics serveixen per comparar un correu amb un altre, però no diuen si el correu ven. I fa anys que les obertures es mesuren malament, perquè alguns programes de correu les compten sols.

El que respon és una altra cosa: quantes vendes, reserves o visites arriben després de cada enviament. En una botiga en línia ho veus a la plataforma. En un negoci amb local, pregunta i apunta. Si l’endemà del correu entren més trucades, funciona.

I vigila les baixes. Que algú es doni de baixa a cada enviament és normal. Si en un se’n van molts, aquell tema o aquella freqüència no agraden.

El que demana la llei

Poder demostrar que cada persona va acceptar rebre els teus correus, donar-li una manera fàcil de donar-se de baixa a cada enviament i no fer servir la seva adreça per a res més. El doble consentiment —la persona ho confirma des del seu correu— és la manera més neta de complir, i a més filtra adreces falses.

Per on començar aquesta setmana

Posa un formulari senzill al web amb un motiu clar per apuntar-s’hi. Configura el correu de benvinguda. I apunta en un full cinc temes que et pregunten els teus clients: són els teus cinc primers correus.

Amb això, en un mes tens el canal en marxa. La resta s’aprèn enviant.

Si vols que ho plantegem amb tu, així treballem com a agència de màrqueting a Lleida.