Què mirar abans de contractar una agència de màrqueting

Contractar una agència de màrqueting és una d’aquelles decisions que es prenen amb poca informació i es pateixen durant mesos. I el que és incòmode és que ho escrivim sent-ne una: el que ve a continuació va contra el nostre interès a curt termini tant com contra el de qualsevol altra.

El primer: quin problema vols resoldre

Abans de demanar pressupostos, escriu en una frase què vols que canviï. No «vull més visibilitat», sinó una cosa comprovable: «vull rebre cinc peticions de pressupost al mes des del web», «vull sortir al mapa quan algú busca el meu servei a Lleida».

Sense això, qualsevol proposta sembla raonable i cap no es pot avaluar. Amb això, les propostes es comparen soles.

Les preguntes que separen una agència d’una altra

Qui portarà el meu compte en el dia a dia? És la pregunta més útil i la que menys es fa. En moltes agències qui et ven no és qui treballa. Demana’n el nom i, si pot ser, parlar amb aquesta persona abans de signar.

Em podeu ensenyar un cas semblant amb números? No un logotip en una graella: quina situació hi havia, què es va fer i què va passar. Si els casos són tots genèrics o no poden donar detalls de cap «per confidencialitat», és un senyal.

Quins informes rebré i cada quant? I sobretot: els entendré? Un informe de quaranta pàgines amb gràfics d’impressions no diu si has guanyat clients.

De qui són els comptes? Google Ads, Analytics, Search Console, el domini, l’allotjament, els perfils socials. Tot això ha d’estar al teu nom, amb l’agència com a usuària. Si són a nom de l’agència, el dia que ho deixis comences de zero.

Què passa si ho deixem? Què t’emportes, en quant de temps i en quin format. Convé tenir-ho per escrit abans, no quan ja hi ha tensió.

Què faríeu el primer mes? Una bona resposta és avorrida i concreta: mirar les dades que ja hi ha, revisar el web, veure la competència local. Una mala resposta comença a proposar campanyes abans de conèixer el negoci.

Puc parlar amb un client vostre de la meva mida? Una agència amb clients contents t’hi posa en contacte encantada. La trucada dura deu minuts i val més que tota la presentació.

Els senyals d’alarma

Garantir la primera posició a Google. Ningú no controla aquest algoritme. Les garanties de posició només es compleixen triant cerques que no fa ningú, i així és com es compleixen.

Un pressupost sense desglossament. «Pla de màrqueting: 900 €/mes» no permet saber què estàs pagant. S’hauria de veure quines hores, en què, i quina part és inversió publicitària, que són diners que van a Google o a Meta i no a l’agència.

Pressa per signar. Les ofertes que caduquen en 48 hores són una tècnica de venda, no una condició real.

Parlar només d’eines. Una agència que enumera les plataformes que fa servir però no pregunta pel teu marge, per la teva capacitat d’atendre més clients o per la teva estacionalitat, no està pensant en el teu negoci.

No dir mai que no. Si a tot el que proposes responen que sí, o són molt flexibles o no tenen criteri. Una agència que et diu «això no ho faria» i t’explica per què val més.

La permanència, al seu lloc

Les permanències de tres a dotze mesos són raonables: el SEO necessita recorregut i una campanya no es jutja en tres setmanes.

El que cal mirar no és la durada, sinó què passa al final. Si en acabar t’emportes els accessos, els continguts i les dades, la permanència protegeix una feina que triga a donar fruit. Si en acabar et quedes sense res, no és permanència: és dependència.

Què és raonable esperar i quan

És la part on es trenquen més expectatives.

En publicitat de pagament, les primeres dades arriben en setmanes, però saber si és rendible de debò porta dos o tres mesos. En SEO local, els moviments comencen als tres o quatre mesos i es consoliden cap a l’any. En continguts, cada article triga mesos a posicionar.

Una agència que et promet resultats de SEO en trenta dies o no sap com funciona o compta que no ho comprovaràs.

A Lleida, un parell de consideracions

A prop o lluny, importa menys del que sembla, però importa. La feina es pot fer a distància perfectament. El que sí que canvia és conèixer el terreny: qui és la teva competència real a la ciutat, què busca la gent d’aquí i en quina llengua, quins esdeveniments mouen el teu sector. Això no s’aprèn en una trucada.

El català no és un extra. Si la teva clientela és d’aquí, qui porti els teus continguts i els teus anuncis ha de poder treballar en català amb naturalitat. És una pregunta directa que convé fer abans de signar.

Que surti buscant «marketing Lleida» no vol dir que sigui aquí. Moltes són empreses grans amb una pàgina generada per a cada ciutat. Això no les fa dolentes, però no poden sortir al mapa de Google quan algú busca des d’aquí i no coneixen el mercat. Es comprova ràpid: mira si tenen una adreça real a la fitxa de Google i pregunta si pots passar per l’oficina.

Què hauria de dur el pressupost per escrit

Abans de signar, cinc coses que convé que estiguin escrites i no parlades.

Què es fa cada mes, amb freqüència: quants articles, quantes campanyes revisades, quantes reunions.

Què queda fora i quant costaria. És el que evita la discussió del quart mes.

Qui paga la inversió publicitària i si va a banda de la quota. Confondre la quota amb el pressupost d’anuncis és el malentès més car d’aquest sector.

A nom de qui queden els comptes i el domini.

Preavís per deixar-ho i quin material s’entrega en sortir.

Un pressupost que no diu aquestes cinc coses no és un pressupost: és una intenció.

La diferència entre una agència i un freelance

Les dues opcions són vàlides i serveixen per a coses diferents.

Un professional pel seu compte sol sortir més barat, treballa més a prop del client i és l’opció assenyada per a un front concret: el web, el posicionament, les xarxes. El risc és la dependència d’una sola persona i que les vacances o una baixa aturin el projecte.

Una agència costa més i aporta diverses especialitats alhora i continuïtat. El risc és acabar sent un client petit dins d’una cartera gran, atès per qui té menys experiència.

La pregunta que resol el dubte és la mateixa en tots dos casos: qui farà la feina, amb quina dedicació al mes, i què passa si aquesta persona no hi és.

Abans de decidir

Demana dues o tres propostes i compara-les pel que inclouen, no pel preu final. És habitual que la més barata no inclogui els textos, ni les fotos, ni el manteniment posterior, i que acabi costant més.

I fes una última comprovació: mira el web de l’agència i busca quines posicions ocupa ella mateixa per al seu propi servei a la seva ciutat. No és una prova definitiva, però diu força.

La mateixa cautela serveix per als pressupostos de webs, on la forquilla de preus és encara més ampla: quant costa un web professional i per què varia tant explica d’on surten les diferències. I si vols veure com treballem nosaltres, ho tens a agència de màrqueting a Lleida.