Xarxes socials que sí que valen la pena segons el teu negoci

La pregunta habitual és «en quines xarxes he de ser?». La útil és a l’inrevés: «quina puc deixar sense perdre res?».

Perquè el cost de ser en una xarxa no és obrir el perfil. És publicar amb regularitat, respondre missatges i mantenir-lo viu. I un compte abandonat resta més del que suma un compte més.

La regla: una o dues, ben portades

Un negoci petit no té capacitat per a cinc xarxes. El que passa quan ho intenta és previsible: publica el mateix a totes, respon tard, i al cap de tres mesos queden quatre perfils amb l’última publicació de fa mig any.

Això projecta abandó, i algú que arriba a un perfil aturat es pregunta si el negoci continua obert.

Què encaixa segons el que vens

Comerç, hostaleria, estètica, tot el visual: Instagram. És on el producte s’ensenya i on la gent descobreix llocs. Els formats que funcionen són els que no semblen anunci: el procés, el darrere, el producte en ús.

Serveis a altres empreses: LinkedIn. És l’única xarxa on la gent entra pensant en feina. Funciona explicar com vas resoldre alguna cosa, no anunciar que existeixes.

Producte que es compra per impuls o per inspiració: TikTok i Pinterest. TikTok si pots gravar; Pinterest si el teu fort és visual i es desa per a després: decoració, reformes, moda, casaments.

Negoci de barri amb clientela gran: Facebook. Continua tenint públic, sobretot als grups locals de compravenda i de veïns, que són on es pregunta «algú coneix un lampista de confiança?».

El que pesa més que totes elles

Per a un negoci local, la fitxa de Google porta més clients que qualsevol xarxa social, i gairebé mai es compta entre elles.

Qui busca «manyà a prop meu» o «restaurant obert ara» no és a Instagram: és a Google, mirant el mapa. I decideix amb l’horari, les fotos i les ressenyes.

Si has de triar entre dedicar dues hores setmanals a Instagram o a mantenir la fitxa amb fotos noves, horaris correctes i ressenyes contestades, la fitxa guanya gairebé sempre.

Quant publicar

Dues vegades per setmana amb alguna cosa que valgui la pena rendeix més que set d’ompliment. L’abast premia que la gent s’aturi a mirar, no el volum.

I la constància importa més que la freqüència. És pitjor publicar quatre dies seguits i desaparèixer un mes que publicar un cop per setmana durant un any.

El que sí que funciona publicar

El que només pots explicar tu: com es fa el que vens, l’equip treballant, un cas concret resolt, la resposta a una pregunta que et fan cada dia.

El que no funciona: frases motivacionals, felicitacions de dies internacionals que no tenen a veure amb tu, i contingut que podria publicar la teva competència canviant el logotip.

A Lleida, tres coses concretes

Els grups locals de Facebook. Els grups de compravenda i de veïns de la ciutat i dels pobles són on es demanen recomanacions cada dia. Participar-hi aportant —responent dubtes, no col·locant anuncis— porta clients de forma constant i no costa un euro.

El català. Publicar en català té menys competència i parla com parla la teva clientela. No cal triar: es pot alternar segons el contingut, i això a més assenyala que ets d’aquí.

Ensenyar la ciutat. L’aparador amb el carrer al darrere, el repartiment pel centre, el producte en un lloc reconeixible. Qui viu aquí ho identifica en dos segons, i això converteix una publicació genèrica en una cosa que li parla directament. És l’avantatge que cap marca estatal no pot copiar.

Com decidir en deu minuts

Mira les últimes vint publicacions de cada xarxa on siguis i respon dues preguntes: hi ha reaccionat algú de debò, més enllà d’un m’agrada de compromís? Hi ha entrat algun client per allà?

Si en alguna la resposta a totes dues és no i portes sis mesos així, tanca-la o deixa-la amb un missatge que apunti a on sí que ets. Concentrar l’esforç en una que funcioni val més que repartir-lo en quatre que no.

L’error de mesurar per seguidors

El nombre de seguidors és la mètrica més visible i la que menys diu. Un negoci amb 800 seguidors de la seva ciutat que compren val més que un amb 8.000 repartits pel món que mai entraran per la porta.

El que convé mirar és una altra cosa: quants missatges reps, quanta gent desa o comparteix el que publiques, i quants clients diuen haver-te vist per allà. Aquesta última pregunta —feta al taulell, sense més— dona més informació que qualsevol panell d’estadístiques.

Abans d’obrir una xarxa nova

Tres preguntes que estalvien mesos de feina perduda:

Hi és el meu client de debò, o és que la xarxa està de moda? Puc produir el format que demana aquella xarxa amb el que tinc? Podré respondre els missatges que arribin?

Si alguna resposta és no, aquella xarxa no és per a tu encara. Obrir-la igualment i deixar-la aturada és pitjor que no ser-hi.

Què fer amb un compte que abandonaràs

No l’esborris sense més: algú pot haver-lo desat o enllaçat. Deixa una última publicació fixada dient on ets actiu ara, actualitza la biografia amb aquell enllaç, i deixa-la així.

Costa cinc minuts i evita que qui et busqui allà pensi que has tancat.