Accessibilitat web: per què et convé encara que no t’hi obliguin

Quan surt el tema de l’accessibilitat web, la reacció habitual en una empresa petita és pensar que això és cosa de les administracions públiques.

És un error per tres motius. El primer, que una part important del teu públic té alguna dificultat i no t’ho dirà: marxa i prou. El segon, que gairebé tot el que millora l’accessibilitat millora el web per a tothom. I el tercer, que Google llegeix el web de forma molt semblant a com el llegeix un lector de pantalla, així que el que ajuda un ajuda l’altre.

De quanta gent parlem

De més de la que sembla, perquè no es tracta només de ceguesa.

Gent gran que no veu bé el text petit ni distingeix el gris clar sobre blanc. Persones amb daltonisme, que són al voltant d’un de cada dotze homes. Qui té un braç enguixat i navega amb una mà. Qui és al carrer amb sol i no veu una pantalla amb poc contrast. Qui té el mòbil sense so en una sala d’espera i necessita subtítols.

En un negoci local amb clientela de totes les edats, això no és una minoria.

El que més resultat dona per menys feina

Contrast suficient. És l’errada més comuna de totes: text gris clar sobre fons blanc perquè queda elegant. Hi ha comprovadors gratuïts on enganxes els dos colors i et diuen si passa. Pujar el contrast del text secundari és un canvi d’una línia i ho agraeix tothom, sobretot al mòbil sota el sol.

Text que es pugui engrandir. Prova de posar el navegador al 200% i mira si el teu web continua sent usable o si es descuadra tot. Molta gent gran navega així.

Textos alternatius a les imatges. Descriure què es veu a cada foto. Serveix per a qui fa servir lector de pantalla i també per a Google, que no sap mirar una imatge però sí llegir-ne la descripció. És l’exemple més clar que accessibilitat i posicionament van junts.

Enllaços que s’entenguin sols. «Més informació» repetit deu vegades no diu res fora de context. «Veure preus de reformes de bany» sí. Un altre cop: millor per a les persones i millor per a Google.

Botons grans i separats. Al mòbil, dos enllaços enganxats fan que es premi l’equivocat. És un problema d’accessibilitat i també la raó per la qual gent sense cap dificultat abandona formularis.

Els formularis, que és on més es perd

Cada camp ha de tenir una etiqueta visible, no només un text a dins que desapareix en escriure. Quan desapareix, qui es distreu ja no sap què anava en aquell camp.

Els errors s’han de dir amb paraules, no només amb una vora vermella: qui no distingeix el vermell no veu que hi ha error. I el missatge ha de dir què arreglar.

Aquests dos canvis pugen els enviaments de formulari en general, no només entre qui té dificultats.

Els vídeos

Si publiques vídeo, posa-li subtítols. La raó principal no és l’accessibilitat auditiva: és que la majoria de la gent veu vídeo sense so, al mòbil, en llocs on no el pot activar.

Un vídeo sense subtítols a xarxes socials és un vídeo que no veu ningú.

El que no cal fer

Instal·lar un d’aquests complements que posen una icona flotant amb opcions d’accessibilitat. Prometen compliment automàtic i no el donen: no arreglen el contrast real, no escriuen les descripcions de les imatges i sovint fan nosa a qui fa servir el seu propi lector de pantalla.

És maquillatge. La feina cal fer-la al web.

Com començar sense tornar-se boig

No cal certificar res. Cal corregir el que està malament.

Una tarda: comprovar contrastos, revisar que totes les imatges tenen descripció, arreglar els enllaços genèrics, posar etiquetes visibles al formulari i provar el web sencer navegant només amb el teclat, amb el tabulador. Aquest últim pas ensenya més problemes que qualsevol informe.

I si refaràs el web, digues-ho des del principi a qui el faci. Fer-ho bé des del disseny no costa més. Arreglar-ho després, sí.

Com provar-ho amb el teclat

És la prova més reveladora i no costa res.

Obre el teu web, prem el tabulador repetidament i ves veient on salta el focus. Hauries de poder arribar a tots els enllaços i botons en un ordre lògic, i veure sempre clarament on ets.

Els problemes que apareixen són dels que més molesten qui depèn del teclat: elements que no es poden abastar, un focus invisible perquè algú el va treure per estètica, finestres emergents de les quals no es pot sortir.

Aquest últim és greu: si un avís de galetes atrapa el focus i no es pot tancar sense ratolí, el web és inutilitzable per a part de la gent.

El que arriba el 2026

Per a moltes empreses europees ja hi ha obligacions d’accessibilitat en productes i serveis digitals, i l’abast es va ampliant.

No entrem a valorar si t’afecta a tu: això ho ha de dir algú que miri el teu cas. El que sí que diem és que el que hi ha en aquest article es fa igual, tant si t’obliga la norma com si no, perquè són clients.

Si vols que revisem el teu i et diguem què cal tocar, escriu-nos.