Disseny web per a restaurants a Lleida: el que de debò omple taules
Quan algú de Lleida busca on sopar aquesta nit, gairebé mai no comença pel web d’un restaurant. Comença pel mapa de Google, mira les fotos i les ressenyes, i només llavors toca l’enllaç al teu web per veure la carta, el preu del menú o si es pot reservar. El web d’un restaurant no ha d’enamorar ningú: ha de respondre aquestes tres preguntes en deu segons i des del mòbil. Si no ho fa, la persona torna enrere i tria el següent del mapa.
El que busca qui arriba al teu web
Per ordre, gairebé sempre:
- La carta i els preus. Què s’hi menja i quant costa. És la pàgina més visitada de qualsevol restaurant.
- Si és obert. Avui, a aquesta hora. I si tanca en festiu.
- Com reservar. Un botó, un telèfon que es pugui tocar, o totes dues coses.
- On és i si s’hi pot aparcar. Sobretot si no ets al centre.
- Si serveix per al que busca. Un dinar d’empresa, un aniversari amb nens, un sopar per a dos.
Tota la resta —la història de la casa, la filosofia, el vídeo de capçalera— va després. Està bé que hi sigui, però no pot tapar el que hi ha abans.
La carta: escrita a la pàgina, no en un PDF
L’error més habitual és la carta en PDF. Al mòbil s’obre petita, s’ha de fer zoom i moure’s de costat, i amb una connexió lenta triga. A més, Google entén molt pitjor el que hi ha dins d’un PDF que el que està escrit a la pàgina, així que perds les cerques de qui busca un plat concret.
Una carta escrita al web es llegeix sense zoom, es pot canviar en un minut quan canvia un plat o un preu i permet marcar els al·lèrgens de manera clara. Si a més vols que el client demani des de la taula amb un codi QR, és el pas següent: ho expliquem a la nostra carta digital per a restaurants.
El menú del dia mereix el seu lloc. A Lleida molta gent dina de menú entre setmana. Si en tens, posa’l a la portada amb el preu i actualitza’l. Un menú de fa tres setmanes és pitjor que no posar-ne cap.
Reserves: que la directa sigui la més fàcil
Les plataformes de reserves porten clients que no et coneixien, i per a això estan bé. El problema és quan també hi passen els que ja et coneixien: cada reserva que podria haver estat directa acaba en una comissió, i el contacte del client es queda a la plataforma.
El que funciona:
- Un botó de reservar visible a totes les pàgines del web, que porti al teu propi sistema o, com a mínim, a un telèfon que es pugui tocar.
- El mateix enllaç a la fitxa de Google. És per on arriba la majoria.
- Un formulari curt. Dia, hora, persones, nom i telèfon. Cada camp de més és gent que no acaba.
- Confirmació automàtica per correu o missatge, perquè ningú no truqui a preguntar si li ha arribat.
Horaris i festius: el detall que més costa
No hi ha res que faci més mala impressió que arribar amb gana a un local tancat perquè el web deia una altra cosa. L’horari del web i el de la fitxa de Google han de ser el mateix, i els tancaments per festiu o vacances han de ser als dos llocs amb antelació. Ho expliquem amb més detall a horaris, festius i fitxa de Google.
A Lleida convé tenir a mà els dies que canvien el ritme de la ciutat: la Festa Major de maig, l’Aplec del Caragol, la Fira de Sant Miquel o la temporada de calçotades. Si obres de manera especial, prepares un menú o cal reserva prèvia, el web és el lloc per dir-ho.
Grups, empreses i celebracions
Els dinars d’empresa, els aniversaris, les comunions o les calçotades de grup són les reserves que més facturen, i gairebé ningú no les explica bé. Una pàgina pròpia amb els menús de grup, el preu per persona, la capacitat de cada sala i un formulari per demanar informació porta consultes que, si no, se’n van al restaurant que sí que ho explica. Abans de desembre, aquesta pàgina val el que tot el web junt.
Idiomes: català, castellà i potser anglès
El web d’un restaurant de Lleida hauria d’estar en català i en castellà, amb cada pàgina enllaçada a la seva versió en l’altre idioma perquè Google ensenyi la correcta a cada persona. Si reps turisme, sobretot si ets de camí al Pirineu, una versió en anglès de la carta i les reserves ja serveix. No cal traduir tota la història de la casa.
Fotos de veritat
Les fotos de banc d’imatges es noten i no ajuden. Millor poques fotos reals: els plats que més es demanen, la sala amb llum de servei, la terrassa si en tens. Fetes amb un mòbil actual i bona llum, serveixen. Que siguin les mateixes que a la fitxa de Google ajuda que la gent reconegui el lloc.
El que Google necessita per entendre’t
Per sota del que es veu, el web d’un restaurant ha de dir a Google què és, on és, quan obre i quin tipus de cuina serveix, amb dades estructurades de restaurant. També ha de carregar ràpid al mòbil i tenir el mateix nom, adreça i telèfon que la fitxa. És feina invisible, però és el que fa que el web i la fitxa es reforcin entre si en lloc de competir.
Les ressenyes pesen molt al mapa. Si en vols més sense haver de demanar-les taula per taula, aquí tens com aconseguir ressenyes de Google sense suplicar.
El que sobra
- Vídeos pesats de capçalera que triguen a carregar al mòbil.
- Finestres emergents demanant el correu abans d’ensenyar la carta.
- Música automàtica. Ningú no la vol.
- Pàgines de «properament» que fa un any que són així.
- Una botiga online si no vendràs res per internet.
Per on començar
Si ja tens web, fes la prova: obre’l al mòbil amb les dades mòbils, no amb el wifi del local, i cronometra quant trigues a veure la carta, saber si obres avui i reservar. Si són més de deu segons, aquí tens la feina. Si no tens web, comença per aquestes tres coses i afegeix la resta després.
Per fer-te una idea de preus, mira quant costa una pàgina web a Lleida. Si vols veure com treballem, tens el disseny web a Lleida de Marketizados, o escriu-nos i mirem el teu cas.
