Què necessites tenir llest abans d’encarregar un web

La majoria dels webs que es retarden no es retarden per motius tècnics. Es retarden perquè falta material: els textos que ningú escriu, les fotos que mai arriben, la decisió sobre preus que s’ajorna tres setmanes.

És frustrant per a tothom i s’evita amb una mica de preparació. Això és el que demanem sempre abans de començar, i el que convé tenir abans fins i tot de demanar pressupost.

1. A qui parles

No «a tothom». Si haguessis de descriure el teu millor client —el que paga bé, no dona problemes i repeteix—, com és? Particular o empresa? De quina edat? Què li preocupa abans de contractar?

Tota la resta es decideix a partir d’això: el to, què s’ensenya primer, quins dubtes cal respondre. Sense aquesta resposta, el web es fa a ull.

2. Les deu preguntes que més et fan

Literalment. Les que et fan per telèfon abans de contractar.

Aquesta llista és l’índex del teu web. Si les deu preguntes estan respostes de forma visible, el web funciona encara que el disseny sigui senzill. Si no ho estan, no funciona per molt bonic que sigui.

Treu-les dels teus correus i de la teva memòria, no les inventis.

3. Què vens, ordenat

La llista de serveis o productes, però amb una decisió presa: quins vols vendre més i quins són secundaris.

Gairebé tothom vol ensenyar-ho tot per igual. El resultat és que no destaca res. Si tens dotze serveis i tres són el noranta per cent de la teva facturació, aquests tres s’han d’emportar l’espai.

4. Els preus, o com parlar-ne

Aquesta és la conversa incòmoda i la que més canvia el resultat.

No cal publicar tarifes. Sí que cal decidir què s’explica: un «des de», una forquilla, un exemple de projecte amb el seu cost, o res. Cada opció té conseqüències.

El que no funciona és no decidir-ho, perquè llavors el web no diu res del preu i qui hi entra se’n va a demanar pressupost a algú que sí que li va donar una pista.

5. Fotos reals

És el que més retarda projectes. Tothom diu que té fotos i després resulta que són del 2018, estan borroses o són del mòbil d’algú que ja no hi treballa.

El que cal: el local o les instal·lacions, l’equip, i sobretot treballs acabats. Si no les tens, cal contractar algú o dedicar un matí a fer-les bé. Pressupostar això des del principi evita el bloqueig de la setmana vuit.

Les fotos de banc d’imatges es noten i resten.

6. Textos, o l’acord de qui els escriu

Aquí s’encallen la meitat dels projectes. El client assumeix que els escriu l’agència, l’agència assumeix que els dona el client, i el web es queda en «Lorem ipsum» durant un mes.

Decidir-ho abans de signar, i que consti. Si els escriu l’agència, cal una entrevista llarga amb tu per treure el que només tu saps. Si els escrius tu, cal un termini i un guió.

7. Els accessos

Domini, allotjament, correu, el web actual, la fitxa de Google, les xarxes.

Sona avorrit i és el que més sorpreses dona. Moltes empreses descobreixen aquí que el seu domini és a nom d’una persona que ja no hi treballa, o que ningú sap la contrasenya del panell del web.

Esbrina-ho abans. Recuperar un domini perdut pot portar setmanes i bloquejar el llançament sencer.

8. Qui decideix

Una persona. Si hi ha tres opinions sense un àrbitre, cada revisió dona voltes i el projecte s’eternitza.

No vol dir que no es consulti ningú. Vol dir que hi ha algú que diu «això queda així» i es continua endavant.

9. Per a quan, i per què

Si hi ha una data real —una fira, una temporada, l’obertura d’un local—, digues-la des del principi. Canvia com es planifica.

I si no hi ha data, convé posar-se’n una igualment. Els projectes sense data s’estiren indefinidament.

El que hi guanyes preparant això

Pressupostos més ajustats, perquè qui pressuposta sap què cal fer i no infla per incertesa. Menys voltes. I un web que diu el que ha de dir, perquè les decisions difícils es van prendre abans de començar a dissenyar.

El que convé deixar per escrit abans de signar

A part del material, tres acords que eviten gairebé tots els conflictes:

Quantes rondes de revisió hi entren. Sense això, o el client es talla de demanar canvis o el projecte no acaba mai. Dues o tres rondes per fase és l’habitual.

Què passa amb el manteniment després. Qui actualitza, amb quina freqüència, què està inclòs i què es factura a part. Un web sense manteniment acordat és un web que en un any està desactualitzat i en dos, insegur.

A nom de qui queda tot. Domini, allotjament, comptes. A nom teu, amb els teus accessos. Això es parla al principi o es converteix en un problema el dia que vulguis canviar de proveïdor.

I una cosa que no cal

No cal que sàpigues com vols que es vegi. És habitual arribar amb referències de webs que agraden, i està bé, però no és l’important.

L’important és el de dalt: a qui parles, què et pregunten, què vens i quin material tens. Amb això, el disseny es resol. Sense això, es fa un web bonic que no diu res.

Si vols, et passem el qüestionari que fem servir nosaltres per a aquesta fase. Escriu-nos i te l’enviem, ho treballis amb nosaltres o no.